He fet una recerca tranquil·la al llarg de més de dues setmanes sobre altres productors culturals ja sigui productors engendrats il·legítimament (bastards) o que han reflexionat amb la seva obra sobre el tema de la filiació il·legítima.

Com notareu, no faig servir les paraules ‘art’ o ‘artista’ en el meu estudi, doncs considero que hi ha massa connotacions subjectives en el fet de fer-ho o deixar-ho de ser. M’alineo amb la catedràtica de la Universitat de Colònia, la Isabell Lorey, en fer servir l’expressió ‘productor cultural’, la qual em sembla molt menys viciada i inclusiva. Per exemple, he inclòs al llistat de referents el fill il·legítim de Cristòfor Colom, en Ferran Colom, destacat home del Renaixement, cosmògraf, bibliògraf, poeta, (humanista, en resum) la principal aportació cultural del qual va ser la creació a Sevilla de la Biblioteca Colombina.

Més enllà dels referents personals ja coneguts que he inclòs a la meva llista d’estrelles bastardes, he fet servir com a mitjans de cerca tant internet com també la Biblioteca digital i els Recursos per a projectes de la UOC i arxius de centres d’art disponibles en línia.

He eixamplat l’àmbit cultural de la selecció, tot incloent-hi al costat de la història, la filosofia, la sociologia i la teoria altres disciplines socials com el Dret, la Comunicació o la Psicologia. El tema és prou controvertit i, ja que els meus referents van des de l’època medieval fins al present, pot observar-se una evolució evident en els usos i preconceptes socials envers el fet bastard.

[Pot trigar un xic a carregar… Patientez, s’il vous plaît…]