Antonio Fajardo Ruiz

Mirall

Antonio Fajardo Ruiz
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Mirall

Debat1

  1. Jaume Ferrete Vazquez
    Visibilitat: Públic

    Hola Antonio,

    Si hi ha alguna cosa que es fa evident en els diversos lliuraments fins ara, incloent-hi el Repte 3 i aquest 4.1 és que hi ha molt de tot, una mica com diuen en anglès ‘all over the place’. I com hi ha molt de tot hi ha molts fils d’on estirar.

    Cada lliurament té el potencial d’esdevenir uns quants projectes. Això com a procés d’experimentació, és interessant, però pot ser difícil de gestionar de cara a un lliurament amb data dura

    El més definit que hem vist fins ara és un 3D semàntic; dos esbossos de cançons; un vídeo amb moments de videoart amb eines DIY de l’era iphone, interessants moments musicals amb field recordings i veu i experimentació musical, i d’altres ingredients; aquesta proposta ex nihilo de videoperformance amb una escena de violència que em fa preguntar quan està justificat revictimitzar a una trans, en una ficció; i, finalment, la cançó que incorpora diverses proves, veus, electrònica, text, etc.

    Cada un d’aquests elements té tela en si mateix.

    Ara per ara, davant del lliurament final, i vista la indefinició rampant i la sobreproducció, jo no intentaria definir, i pensaria en un format que pugués permetre que elements de molt diversa índole, com aquests, convisquessin entre ells. Encara amb més disgregació, encara amb més proves, etc.

    Intuitivament penso en algunes de les instal·lacions que recullen https://yyyymmdd.de/ tot i que en moltes d’elles la instal·lació és la proposta, i no tant un escenari on desplegar un arxiu de materials dispars.

    Una possible manera de procedir seria trobar un espai, començar a desplegar materials, esbossos, proves, àudio, vídeo… i continuar afegint-ne (vista la capacitat de producció i el caire de joc i experimentació del que presentes), buscant desplegar-se en l’espai i presentar documentació d’això.

    Per descomptat una proposta; però sembla que fa més sentit pensar a desplegar i continuar la inèrcia d’experimentació sobreproducció que no mirar de posar-se a definir una obra acabada (que no proposes obres petites o senzilles, d’altra banda).

    En un marc així es podrien produir cançons, rodar escenes-esbós i, en general, encabir els diversos materials que has anat produint o anunciat que voldries produir.

    Un altre referent intuïtiu podria ser Ryan Trecartin; un altre Thomas Hirschorn. Tots dos per la sobrecàrrega, l’un en el vídeo, l’altre en l’espai. Tots dos per un tipus de producció casolana o de materials barats, i molt d’entusiasme.

    Espero que t’ajudi