Els referents bastards que he escollit en aquesta aventura anomenada Projecte I, em porten a representar les meves realitats paral·leles: interior i exterior, espacial i temporal, social i psicològica. La meva llavor escollida no és sinó un tros de paper amb el número de telèfon 900.300.100 para poder tener la tutela de los nietos. Els nietos som la meva germana Raquel i jo, Toni Fajardo, en plens anys vuitanta i la interessada la meva iaia Antonia. Durant dues setmanes he compilat informació sobre referents culturals bastards. I val a dir que he trobat un bon grapat de tresors simbòlics molt inspiradors.

Fotograma del vídeo Inventari Interior, llavor del meu Projecte I, amb el Teléfono de la Infancia

He editat els diagrames, dibuixos i mapes generats en el pas anterior, en què he relacionat els meus 21 referents bastards, al software de disseny tridimensional SketchUp, amb el qual podem fer autèntics viatges interestelars trobant a cada vegada noves interconnexions bastardes.

La vista zenital mostra la constel·lació brillant enmig un univers, contenint astres endreçats segons la distribució al pla de la Terra, amb 13 referents europeus al centre, cinc d’americans a l’esquerra i els tres orientals més els dos australs a la dreta. Tres referents els he duplicat per interconnexions inesperades.

Vista zenital de la constel·lació bastarda  a l’SketchUp, sense renderitzar

Al centre, a la regió d’Afar (Etiopia), on va ser trobada Lucy, l’avantpassat més famosa de l’ésser humà, situo una lluna, que domina l’escena mentre dialoga amb la constel·lació bastarda. Simbolitza la mare ancestral i l’he representat en forma oval, amb la imatge de la meva àvia, encenent el ciri de la meva primera comunió, que juntament amb el meu avi van treballar per donar-me una infantesa bastarda feliç.

Vista de l’òval lunar sense renderitzar

Formes geomètriques i colors amb significat

Cadascun dels referents bastards ha estat modelat segons una forma geomètrica tridimensional carregada de significat. Les esferes corresponen a la tradició oral, els triedres a la producció sonora, els pentaedres a la visual. Persones nascudes bastardes desfilen com a cons i els textos teòrics sociològics com a cilindres. D’altra banda, els colors de les figures astrals no són casuals, sinó que creen un arc des de tons càlids com el taronja fins als blaus més freds, passant pels morats per retornar a la calidesa dels tons vermellencs, passant aquest cop pels verds. Si estan més altes en l’espai, són més recents. Com més tocant a terra, més allunyades en el temps.

Detall de la constel·lació europea amb renderització projectant llum

Breu recorregut constel·lat

Com a punt de partida del viatge estelar, ens remuntem a temps medievals, quan nasqué la tradició, encara viva, de cantar, tot segant, un romanç ben picaresc i picant: el de la princesa bastarda i el segador. Tot romanç bastard és pícar per se, en tant que fruit d’una relació centrada en una atracció sexual forta. Com la que va tenir el notari da Vinci quan engendrà el “geni” Leonardo fora del seu matrimoni. Val el mateix per a Hernando Colón, resultat d’una de les aventures passionals de Cristòfor.

L’Home de Vitrubi de Leonardo estampant el seu con de bastard

Connexió interpretativa la del cant bastard, collage contrapuntístic practicat al Vaticà del Renaixement. Al Madrid del segle XVIII, la núvia lasciva de La Filiación dels Caprichos de Francisco de Goya es casa lluïnt una màscara de guineu (zorra) mentre a l’estrella londinenca del costat, The Outcast de Richard Redgrave, la revelació d’una filiació il·legítima es tenyeix de dramatisme.

The Outcast de Richard Redgrave

El segle XX s’obre amb un conflicte on el vincle parentiu agermana bastards i orfes, com el protagonista de Barcellona Ferita Aperta de Mónica Uriel, simbòlica abraçada entre un orfe de la guerra civil i la filla d’un soldat mussolinià.

Vista aèria de Barcelona des del cartell del film d’Uriel

Jiddu Krishnamurti enalteix la creativitat anònima des de la filosofia oral oriental i Arthur Bispo do Rosário produeix cultura contemporània bresilera des de la seva reclusió psiquiàtrica. Amb anades i vingudes de la presó i de les sobredosi d’heroïna, l’actor bastard Jack Charles reivindica la cultura aborígen en el context del neoliberalisme australià.

Bispo do Rosário amb el seu Mantell de la Presentació

Més pragmàtic, en Robert Cenedella confessa la seva bastardia al documental Art Bastard. El seu Pare Noël crucificat és ja el tercer referent iconogràfic de cos humà amb braços en creu, després de Bispo i l’Home de Vitruvi. N’hi haurà més. El bastard paquistanès Racheed Araween es suma al combat contra l’ordre postcolonial. A Moscou, Shostakovich rep la notícia que morirà al cap de poc i, sabent que no podrà concloure la sèrie de vint-i-quatre quartets de corda que està escrivint, un per a cada tonalitat, n’escriu el quinzè sintetitzant-hi la música més essencial. Filiació truncada, els nou quartets restants queden a la deu de la seva creativitat, sense tenir temps de néixer.

Performance d’Araween dins el seu pentaedre

Carlos Leppe es presenta al Museo Nacional de Bellas Artes de Santiago de Xile amb una pissarra penjant del coll amb el missatge “YO SOY MI PADRE”, i en un estat físic molt desmillorat, com d’indigent. La cineasta bastarda Naomi Kawase, a cavall entre segles, filma la cerca del propi pare i el part del propi fill.

Fotograma d’Als seus braços, on Kawase exposa la cerca del pare

El tercer mil·leni arriba amb Op:L Bastards i la innovació musical electrònica finesa, que renuncia a la identitat patriarcal. D’altres músics com Eric Whitacre ens narra la bastarda construcció d’un aeroplà a mode d’Ícar modern volant vers l’astre rei.

Triedre de Whitacre observant els referents europeus i orientals des de Nevada (EUA).

L’Amsterdam University Press, es presenta com a editorial molt activa en publicar textos teòrics sobre la bastardia ja sigui per la participació d’usuaris en el desenvolupament de software bastard de videojocs o entorn de la nova performativitat escènica neerlandesa. Connexió directa amb el projecte flamenc Madrigals, de Benjamin Abel Meirhaeghe en què participo com a performer. Els braços en creu dels intèrprets s’entrecreuen mentre dansen entorn del foc… ???? Ignite the spark!

Moment de Madrigals (Amberes, 2022)

Al final del camí referencial, el disc EP Bastard de Julian Jeweil, 2012, recorda la música electrònica techno, del meu darrer projecte com a compositor: Nou Leiermann. D’ell sona la versió instrumental de A un Vagabundo al vídeo de les Constel·lacions Bastardes.

Sessió de música techno de Jeweil dins el seu triedre

Al final d’aquest recorregut còsmic ens apropem a la lluna que presideix la composició des del punt més alt, dedicada a la Iaia. Autoreferencial. Desde la performativitat íntima, amb el projecte que estic engendrant, El Final del Camino, pretenc reflexionar críticament sobre què estic fent com a productor cultural i com la meva filiació bastarda ha afectat i afecta la salut del meu desenvolupament com a persona i professional.

La meva iaia Antonia encenent el ciri del meu bateig com a decoració per a la lluna oval de la constel·lació, amb el nas de Shostakovich vigilant-la…

En el meu fur intern començo a visualitzar imatges escèniques, sentir diàleg i metàfores, escoltar sons i imaginar accions a la peça de creació sonora i performàtica en gestació. Siguin aquests referents la guia per connectar amb l’esperit creatiu bastard universal.

Vídeo Constel·lacions Bastardes

El vídeo de les constel·lacions mostra un recorregut per la constel·lació tridimensional dissenyada amb SketchUp. Hi faig servir la versió instrumental de A un Vagabundo, que vaig estrenar dins el projecte Nou Leiermann (2022).