nO wAY bASTARDS
El projecte que he preparat porta per títol nO wAY bASTARDS i encara està en fase de pre-producció. Es tracta d’una combinació de vídeo i performance que serveix de prototip per a un possible futur espectacle d’arts en viu, a l’estil del Music Theater o Escena Performativa.
crisi creativa
Ara mateix estic en crisi, després que fa 10 dies vaig entrar en bloqueig creatiu. El projecte és radicalment íntim, doncs exploro el significat de l’ésser bastard al món a partir de la meva experiència personal com a fill d’una relació il·legítima. Vaig demanar-li a un amic íntim que tinc, professor de Belles Arts a la UB que em fes de mirall del que porto fet i no va ser gaire traçut per triar les paraules en opinar sobre el que estic produint. Per aquest motiu vaig entat en col·lapse creatiu i vaig endarrerit en l’entrega d’aquest Repte 4.1.
És així que vaig endarrerit segons el pla traçat al Repte 3: he caigut del cavall i no he avançat gens durant les darreres dues setmanes. Això em situa en un moment en què estic acabant de compondre la música, d’escriure el guió i el cronograma del vídeo. Amb aquest material, en una segona fase, enregistraré la música i les imatges de vídeo. En la fase final, de post-producció, muntaré el vídeo.
dramatúrgia
Estic treballant sobre un document de dramatúrgia on podeu seguir els camí traçat per als continguts de la vídeo-performance:
música: bastarda tortilla
Aquí podeu sentir un esboç de la cançó que estic component. Es tracta d’una primera prova harmònica on sentir les quatre veus i proves de veu, música electrònica i forma musical, que en tots els casos són provisionals.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Antonio,
Si hi ha alguna cosa que es fa evident en els diversos lliuraments fins ara, incloent-hi el Repte 3 i aquest 4.1 és que hi ha molt de tot, una mica com diuen en anglès ‘all over the place’. I com hi ha molt de tot hi ha molts fils d’on estirar.
Cada lliurament té el potencial d’esdevenir uns quants projectes. Això com a procés d’experimentació, és interessant, però pot ser difícil de gestionar de cara a un lliurament amb data dura
El més definit que hem vist fins ara és un 3D semàntic; dos esbossos de cançons; un vídeo amb moments de videoart amb eines DIY de l’era iphone, interessants moments musicals amb field recordings i veu i experimentació musical, i d’altres ingredients; aquesta proposta ex nihilo de videoperformance amb una escena de violència que em fa preguntar quan està justificat revictimitzar a una trans, en una ficció; i, finalment, la cançó que incorpora diverses proves, veus, electrònica, text, etc.
Cada un d’aquests elements té tela en si mateix.
Ara per ara, davant del lliurament final, i vista la indefinició rampant i la sobreproducció, jo no intentaria definir, i pensaria en un format que pugués permetre que elements de molt diversa índole, com aquests, convisquessin entre ells. Encara amb més disgregació, encara amb més proves, etc.
Intuitivament penso en algunes de les instal·lacions que recullen https://yyyymmdd.de/ tot i que en moltes d’elles la instal·lació és la proposta, i no tant un escenari on desplegar un arxiu de materials dispars.
Una possible manera de procedir seria trobar un espai, començar a desplegar materials, esbossos, proves, àudio, vídeo… i continuar afegint-ne (vista la capacitat de producció i el caire de joc i experimentació del que presentes), buscant desplegar-se en l’espai i presentar documentació d’això.
Per descomptat una proposta; però sembla que fa més sentit pensar a desplegar i continuar la inèrcia d’experimentació sobreproducció que no mirar de posar-se a definir una obra acabada (que no proposes obres petites o senzilles, d’altra banda).
En un marc així es podrien produir cançons, rodar escenes-esbós i, en general, encabir els diversos materials que has anat produint o anunciat que voldries produir.
Un altre referent intuïtiu podria ser Ryan Trecartin; un altre Thomas Hirschorn. Tots dos per la sobrecàrrega, l’un en el vídeo, l’altre en l’espai. Tots dos per un tipus de producció casolana o de materials barats, i molt d’entusiasme.
Espero que t’ajudi